SEA-ME-WE

2019

Instal·lació audiovisual formada per 5 safates portacables i un vídeo monocanal

100 x 180 x 25 cm

Projecte realitzat amb la col·laboració de la Fundació Guasch Coranty, en el marc de les Beques per a la Creació Artística 2018-2019

Obra finalista en el premi Miquel Casablancas 2020

En algun punt dels més de 800 kilòmetres que conformen la costa catalana, del cap Falcó al riu Sénia, s’amaga un tresor enterrat: un cable submarí que s’estén a través del mar per tot el planeta. SEA-ME-WE relata la cerca d’aquesta infraestructura i com la seva ubicació a l’espai públic -la platja- obre la possibilitat d’apropar-nos a la materialitat d’un medi que s’ha caracteritzat per ser intangible: Internet.

En aquest sentit, el so d’un detector de metalls i el vaivé de les onades coreografien els moviments de l’aparell i marquen el ritme narratiu de l’acció performativa enregistrada en vídeo. L’escena s’apropia de la metodologia dels cercadors professionals de metalls per dotar a aquesta peculiar “recerca” de la màxima rigorositat possible que, tot i els esforços, es torna feixuga i impossible d’assolir. No obstant això, el vídeo es projecta a la sala expositiva mitjançant una pantalla formada per la unió de diverses safates portacables, una eina utilitzada en arquitectura per ocultar el cablejat elèctric que recorre els edificis. Les superfícies planes de les peces permeten visualitzar l’acció performativa i els raigs de llum del projector que es filtren pels forats de les mateixes safates es converteixen en una metàfora visual de la “pantalla” com un vel massa opac que encobreix la fisicitat de la xarxa.

SEA-ME-WE

2019

Instalación formada por 5 bandejas portacables y un video monocanal (5:17)

100 x 180 x 25 cm

Proyecto realizado con el apoyo de la Fundación Guasch Coranty, en el marco de las Beques per a la creació artística 2018-2019

Obra seleccionada en el premio Miquel Casablancas 2020

En algún lugar de los más de 800 kilómetros que conforman la costa catalana, desde el cabo Falcó al río Sénia, se esconde un tesoro enterrado: un cable submarino que se extiende a través del mar por todo el planeta. El proyecto SEA-ME-WE muestra la búsqueda de esta infraestructura y cómo su ubicación en el espacio público -la playa- abre la posibilidad de acercarnos a la materialidad de un medio que se ha caracterizado por ser intangible: Internet.

En este sentido, el sonido de un detector de metales y el vaivén de las olas coreografían los movimientos del aparato y marcan el ritmo narrativo de la acción performatica registrada en video. La escena se apropia de la metodología de los buscadores profesionales de metales para dotar a esta peculiar “búsqueda” de la máxima rigurosidad posible que, pese a los esfuerzos, se vuelve agotadora e inalcanzable. No obstante, el video se proyecta en la sala expositiva mediante una pantalla formada por la unión de distintas bandejas portacables, una herramienta utilizada en arquitectura para ocultar el cableado eléctrico que recorre los edificios. Las superficies planas de las piezas permiten visualizar la acción performativa y los rayos de luz del proyector que se filtran por los huecos de las mismas bandejas se convierten en una metáfora visual de la “pantalla” como un velo demasiado opaco que encubre la fisicidad de la red.