De lado a lado

2016

Instal·lació sonora formada per 27 ventiladors, 4 discs durs, 4 targetes gràfiques i 6 fonts d’alimentació

250 x 300 x 250 cm

Obra premiada amb l’accèssit a artista menor de 30 anys, en el marc de la Biennal de Valls 2017

Fins avui les teories cinematogràfiques han atorgat al so un paper secundari. Les pel·lícules però, des dels seus inicis amb el soroll del projector com a taló de fons, s’han acompanyat de so. Aquest fet indica que el cinema no és només visual, sinó que requereix almenys dos sentits. Tanmateix, acudir a una projecció és “veure” una pel·lícula, ignorant-ne la sonoritat. Aquest projecte investiga el metallenguatge del cinema, concretament la dicotomia imatge/so, i mostra com el pas del cinema analògic cap al digital ha canviat un dels sons més arrelats de l’experiència cinematogràfica, el del projector. En aquest sentit, la instal·lació sonora es configura mitjançant la suma i repetició d’aquelles peces d’aparells electrònics que, en la contemporaneïtat, reprodueixen pel·lícules amplificant-ne el brunzit elèctric que remuga ocult. De lado a lado, del brogit dels primers projectors a la remor dels nostres ordinadors, més enllà de veure pel·lícules, encara les sentim.

De lado a lado

2016

Instalación sonora formada por 27 ventiladores, 4 discos duros, 4 tarjetas gráficas y 6 fuentes de alimentación

250 x 300 x 250 cm

Obra premiada con el accésit a artista menor de 30 años, en el marco de la Biennal de Valls 2017

Hasta hoy las teorias sobre cine, en su conjunto, han otorgado al sonido un papel secundario. Las peliculas, sin embargo, desde sus modestos inicios con el ruido del proyector como telon de fondo, han estado acompanadas de sonido. Este es un hecho que nos indica que el cine no se dirige solo a la vista, sino que requiere de sus espectadores una actitud perceptiva formada por los dos sentidos. No obstante, seguimos refiriendonos al acto de acudir a una proyeccion como “ver” una pelicula, ignorando sistematicamente la sonoridad que lo acompana, mas alla de la banda sonora. Este proyecto persigue el proposito de investigar sobre el metalenguaje del cine, concretamente la dicotomia entre imagen/sonido y mostrar como el paso del cine analogico al digital ha cambiado uno de los sonidos mas arraigados y propios de la experiencia cinematografica, el del proyector. Para poder analizar este fenomeno con profundidad, sera necesario abordar asuntos como la estructura interna de este medio y sus concepciones mas arraigadas. El objetivo es mostrar de que forma esta construccion conlleva la creacion de esquemas de produccion convencionales que nos hacen ver, oir, producir o consumir las peliculas de una forma concreta. Una vez analizados los puntos anteriores, se aplicaran las estructuras y sus fisuras para generar un estilo de escena distinta creando una obra que explore el metalenguaje del cine y transmita a espectador la importancia del sonido en la experiencia cinematografica.